Home de drac

By Enric Navarro

Les intencions més nobles, les aspiracions més legítimes de progrés, poden precipitar-se a l'abisme arrossegades per una infatigable espiral de degradació. N'hi ha prou amb un descuit momentani, una ínfima adulteració voluntària o involuntària, perquè l'ambició i l'afany de superació es transformin en els principis actius d'una fórmula magistral d'autodestrucció. És aleshores quan els mitjans esdevenen els fins i hom recorre a tota mena de justificacions per convèncer —o enganyar— la consciència. Aquesta història no és cap paràbola sobre el bé i el mal; tampoc no és cap judici sumaríssim de les actituds humanes i inhumanes que s'hi relaten. Potser només és un intent de sortir del pervers laberint en què la societat ha convertit el mite de la realització personal.

• Language: Català
• Publisher: Ediciones Oblicuas
• Release date: Jan 8, 2016
• ISBN: 9788416627073

Book preview

Les intencions més nobles, les aspiracions més legítimes de progrés, poden precipitar-se a l’abisme arrossegades per una infatigable espiral de degradació. N’hi ha prou amb un descuit momentani, una ínfima adulteració voluntària o involuntària, perquè l’ambició i l’afany de superació es transformin en els principis actius d’una fórmula magistral d’autodestrucció. És aleshores quan els mitjans esdevenen els fins i hom recorre a tota mena de justificacions per convèncer —o enganyar— la consciència. Aquesta història no és cap paràbola sobre el bé i el mal; tampoc no és cap judici sumaríssim de les actituds humanes i inhumanes que s’hi relaten. Potser només és un intent de sortir del pervers laberint en què la societat ha convertit el mite de la realització personal.

Home de drac

Enric Navarro i Pérez

www.edicionesoblicuas.com

Home de drac

© 2015, Enric Navarro i Pérez

© 2015, Ediciones Oblicuas

EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

c/ Lluís Companys nº 3, 3º 2ª

08870 Sitges (Barcelona)

[e-mail]

ISBN edición ebook: 978-84-16627-07-3

ISBN edición papel: 978-84-16627-06-6

Primera edición: diciembre de 2015

Diseño y maquetación: Dondesea, servicios editoriales

Ilustración de cubierta: Héctor Gomila

Queda prohibida la reproducción total o parcial de cualquier parte de este libro, incluido el diseño de la cubierta, así como su almacenamiento, transmisión o tratamiento por ningún medio, sea electrónico, mecánico, químico, óptico, de grabación o de fotocopia, sin el permiso previo por escrito de EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

www.edicionesoblicuas.com

Al Daniel Navarro, el meu germà.

Al Guim Navarro, el meu nebot, nascut l’any del drac.

An Barbara Maurer,Übermittlerin musikalischer Energie.

L’individu mediocre que aspira a convertir-se

en un individu extraordinari s’acaba convertint

en un individu extraordinàriament mediocre.

L’èxit és l’eclipsi parcial i fugaç

de la nostra immensa estupidesa.

Drakon

En un lloc tan llunyà que potser sigui molt a prop de nosaltres, hi havia un drac. I en el moment de contar aquesta història, era l’ésser viu més vell d’aquest món. Concebut pels déus, als quals de tant en tant fem referència però mai no estem segurs de qui són, era immortal com ells. A banda de l’extraordinària longevitat, era tan gran, poderós i intel·ligent, que ningú no el recordava de jove, petit ni ximple. Ni tan sols els déus, tot i que gaudeixen de molta memòria, com que al llarg de les edats han comès tota mena de beneiteries, només se’n recorden de segons quines coses o d’allò que els convé.

Al principi, el drac s’havia consagrat a les bones causes i se’l considerava benèfic i generós. A diferència del que hom creu, els dracs són bondadosos i savis, però l’enveja i, sobretot, la ignorància humanes han distorsionat la seva imatge i les seves obres. Des d’un bon començament, va destacar per damunt dels altres dracs pel seu poder, la seva força i la seva intel·ligència; per una gran capacitat de sacrifici i l’ànsia contínua d’ajudar a qui ho necessités. Certament, el drac estava dotat d’un poder descomunal, s’enlairava i volava més alt i de pressa que ningú. Cap altre drac no podia competir amb ell, de tal manera que fins i tot sorprenia els mateixos déus.

Tanmateix, sovint costa admetre que sobresortir en alguns o en molts vessants no significa assolir la perfecció ni tenir prou capacitat per eradicar les pròpies mancances. A mesura que transcorrien anys, segles, mil·lennis i eons, i la fama del drac augmentava contínuament, creixia la seva autoconsciència. Com més aprenia, més s’adonava dels defectes. Com més s’entestava a rectificar-los o compensar-los, més frustració afegia als pensaments i les aspiracions. Per aquest motiu, va començar a desviar-se del propòsit amb què havia estat concebut, concentrat a intentar esmerçar tot allò que el desplaïa d’ell mateix, allò que considerava imperfecte o insuficient. Va ser d’aquesta manera com la seva naturalesa es va corrompre i va entrar en un torbador estat de confusió. Entre altres coses, confonia fortalesa amb invulnerabilitat, poder amb impunitat, intel·ligència amb saviesa, immortalitat amb eternitat.

Gràcies a una inigualable perseverança, va progressar tant que aconseguí millorar en nombroses facetes que encara no dominava prou. Cada obra excel·lia l’anterior i el feia créixer en tots els sentits. Anava assolint les fites que es proposava, superava desafiaments aliens i sobretot propis. Cada cop era més poderós, gran, intel·ligent. Cada vegada s’enlairava més amunt, volava amb més rapidesa, adquiria més coneixements. Per aquest motiu, resolia totes les qüestions que es plantejava, vencia en proves d’unes característiques tan inabastables que costava molt de temps i esforços igualar. Paral·lelament, però, desenvolupava aquell costat fosc que el distanciava d’ell mateix o, més aviat, nodria el desequilibri entre les dimensions que composen la totalitat dels éssers. Malgrat ser el que era i fer el que feia, una incontrolable insatisfacció li impedia descansar, conèixer ni que fos un sol instant de pau i benestar. La impossibilitat de sadollar aquella fam desmesurada va accelerar el procés de corrupció, que per altra banda li conferia una lucidesa que podia trobar-se en molt pocs éssers.

Precisament aquella malaltissa lucidesa li va permetre esbrinar els motius de la insatisfacció. Si més no, creia que quatre obstacles s’interposaven en la seva felicitat: ser immortal però no etern; poder volar més de pressa i més alt que ningú però no poder accedir al sojorn dels déus, perquè els déus viuen molt amunt, a dalt de tot, on només podria arribar la imaginació —i potser la follia—; ser intel·ligent però no savi. I en darrer lloc, no saber com es deia. Fet i fet, ignorava si, en realitat, tenia cap nom. Una de les coses que més l’enrabiava era que, malgrat les seves facultats i poders, no obstant la seva longevitat, fins a aquell moment mai no s’hagués preguntat com es deia i que ningú mai no l’hagués interrogat envers això.

Un cop realitzat aquest diagnòstic, el drac va renunciar definitivament al seu passat exemplar. I de ser algú admirat, respectat i estimat, es va convertir en un terror universal, assot dels éssers vius. No tenia cap mena d’escrúpol a l’hora d’executar qualsevol acció, si considerava que l’ajudaria a obtenir l’eternitat, a ser admès entre els déus, a esdevenir el més savi i a conèixer el seu nom. Pel que fa a això darrer, ell mateix hagués pogut assignar-se’n un o preguntar directament als déus, però una inexplicable intuïció el duia a pensar que la denegació d’aquell coneixement es devia a alguna causa fora del seu abast i que tenia a veure amb allò que considerava les seves imperfeccions o limitacions. Va acabar culpant-ne els déus, i la seva supèrbia va ser tan manifesta que els reptà directament. I com ja se sap, els déus, a aquestes alçades de la història de l’univers, en general són molt de la màniga ampla; però si els toquen el voraviu, més val no trobar-se’n gaire a prop.

Quan el drac gosà desafiar sense embulls els seus creadors, va ultrapassar el límit de la divinal paciència. En altres circumstàncies no li hagueren fet cas, però els déus portaven molt de temps amoïnats per tantes accions nefastes. Consideraven que la situació era insostenible. Les instàncies divines no solen intervenir directament en assumptes mundans, més aviat procuren fugir d’estudi o triar titelles que els treguin les castanyes del foc, com ara els profetes, els polítics o els experts, de tal manera que poden donar la impressió que no existeixen o que, encara pitjor, mai no fan res. Però la gota havia vessat el got amb escreix.

Després d’una breu però acarnissada lluita, el drac va ésser vençut pels pares creadors. Ara bé, com que era immortal i els déus ja havien superat els dies en què gaudien amb turments tan absurds que acabaven incorporant-se a mitologies que gairebé no interessaven a ningú, van sotmetre’l a judici. La sentència fou mantenir-li la immortalitat, però li van denegar les facultats de volar i parlar. I quan la sentència fou pronunciada pels déus i escoltada pel reu, el condemnat va descendir fulminantment a la terra dels homes sense que ningú se n’adonés. Una caiguda d’aquella mena hagués