El Cinquè Origen. Gènesis

By J. P. Johnson

Nota de J. P. Johnson:
Estimada lectora, estimat lector, la publicació independent és meravellosa i manté vives les obres literàries. Aprofitem-ho. Interactua amb mi, digues-me el que penses. Et respondré i prendré nota dels teus suggeriments. El teu nom o nick apareixerà en les properes edicions. Seràs part de El Cinquè Origen per sempre.

A l'any 2020, uns pescadors submarins escolten un ressò sota les aigües de Cala Tuent, a l'illa de Mallorca. Al mateix temps augmenten exponencialment els varaments de cetacis, balenes i dofins a les costes de l'arxipèlag i, en unes maniobres militars de l'OTAN a la Mediterrània, els radars antisubmarins deixen de funcionar.

El Toni Figueroa és un agent del Centre Nacional d'Intel·ligència destinat a l'illa per investigar la procedència d'aquest ressò misteriós. Aviat iniciarà una relació sentimental amb la Mamen Torres, que esprem la joventut entre excessos d'alcohol i drogues.

D'altra banda, el Lucius Umbert és un escriptor de temes paranormals que torna a l'illa on va viure de petit i que està atraient un gran nombre d'aficionats als OVNIS.

Una calorosa tarda d'agost, el Lucius entra al bar de l'hotel Edén, al Port de Sóller, on hi ha la Mamen i el Toni. Els dos homes, tot i no conèixer-se, s'encaren i comencen una baralla. Cap d'ells no imagina que el triangle que s'ha iniciat en aquell lloc els portarà cap a camins inimaginables i que seran els elegits per protagonitzar el curs de la Història.

"El Cinquè Origen és una saga formidable, d'una ambició sense límits"

El País.

J.P. Johnson viu a l'illa de Mallorca. Exguardaespatlles d'autoritats militars i broker de borsa, actualment es dedica en exclusiva a la literatura. És autor de les cèlebres sagues "El Cinquè Origen", "La Venjança de la Terra" i "El Diable sobre l'illa" (publicada amb el seu veritable nom, Joan Pont), a més de la sèrie d'autoajuda "Sí, vull. Sí , puc" i el llibre de literatura infantil "Una nova amiga per el Tom".

LLIBRES DE J. P. JOHNSON

Sèrie El Cinquè Origen

1-Stonehenge

2-Nefer-nefer-nefer

3-Un Déu inexpert

4-El somni d'Ammut

5-Gea (I)

6-Gea (II)

Sèrie La Venjança de la Terra

1-Mare Nostrum

2-Abissal

3-Phantom

4-Un món nou

5-Ultra Neox

6-Èxode.

Glaciar.

La Noia de la Gran Dolina.

OBRES DE JOAN PONT.

Sèrie El Diable sobre l'illa

1-El Diable sobre la illa.

2-Venjança.

3- Gossos de Guerra.

Sèrie Benet.

1- Jamm Session. (El primer càs del detectiu Toni Benet)

2- Pur Mediterrani

NO FICCIÓ

Sèrie "Sí, vull. Sí, puc". (Traduïda a múltiples idiomes)

1-Com escriure el teu primer llibre i publicar-lo en línia.

2-Consells imprescindibles per prosperar econòmicament a la vida.

3-Auxili, el meu fill vol ser youtuber!

4-Els 12 manaments de l'autopublicació independent.

5-A la recerca del teu Equilibri. Les claus del pensament estoic.

Sèrie juvenil

Una nova amiga per el Tom (traduïda a múltiples idiomes)

• Language: Català
• Publisher: JPJohnson Books
• Release date: Dec 4, 2019
• ISBN: 9780463042007

J. P. Johnson

¡Hola! Soy Joan Pont, aunque publico algunas de mis obras como J.P. Johnson, encantado de conocerte. Vivo en la isla de Mallorca, la mayor de las cinco islas del Archipiélago Balear. Ese es el motivo por el que toda mi obra está impregnada de una "mediterraneidad" profunda y de una pasión desmedida por este pequeño trozo de tierra rodeado de agua salada. Me encanta el mar, practico el surf y el paddle surf y me indigna ver cómo estamos destruyendo este Mediterráneo que conforma el germen de nuestra existencia. Cada vez hay más plásticos y menos peces, pasan barcos a mi lado echando humo de sus motores arrastrando redes kilométricas que destrozan los fondos mientras grandes yates fondean sobre praderas de posidónea y al levar las anclas destruyen estas plantas que son los pulmones del mar. Por eso un día me puse a escribir "La venganza de la Tierra. Mare Nostrum". Porque, tal como explica Lovelock, algún día Gaia, la Madre Naturaleza, acabará con nosotros. En mi novela Gaia nos da un aviso que acaba con la mayor parte de la Humanidad, pero concediéndonos una segunda oportunidad que, como se ve al final, no será entendida por todos. Pere Quetglas sí lo entiende, y su cometido será, a partir de ahora, concienciar a los que han quedado para que no vuelva a repetirse. Mi última obra es "El Quinto Origen. Stonehenge". Tengo que confesarte que estoy completamente enganchado a ella. Me apasiona la historia de los seres inmortales, Jesús y Lucius, que construyen monumentos y luchan entre ellos a lo largo de la Historia. Al mismo tiempo me he enamorado de Mamen, una mujer increíble. En estos momentos estoy terminando la segunda parte de El Quinto Origen, llamada Nefer-Nefer-Nefer. Pero habrá más. Por supuesto que sí. Mi ilusión por la literatura nunca se va acabar, es algo que llevo infiltrado en la sangre, y la culminación de mi trabajo es que te guste mi obra, querida lectora, querido lector, que te enamores de Odisea Pascual y de Mamen Torres, tal como he hecho yo, que llores con Joanet y con Cristian, y que te quedes boquiabierto con la figura de Jesús a través de la historia de la Humanidad. Muchas gracias por leerme. Un gran abrazo.  

Book preview

1. Illa de Mallorca - Port de Sóller - La Mamen Torres - El Toni Figueroa -Hi ha una baralla - Vaig crear un infern - I sóc un dimoni sorgit d'ell.

La tarda d'aquell dia al Port de Sóller es desenvolupava normalment fins que la Mamen Torres i el Toni Figueroa van irrompre a l'hotel Eden (la família de la Mamen era propietària de l'establiment), van anar al taulell del bar rient en veu alta i van demanar dos còctels Red Sniper. El Lucius Umbert estava assegut amb els colzes a la barra, al costat d'un petit ventilador de peu que rondava en silenci mentre les mosques enfurismades per la calor colpejaven contra les finestres.

-Puc obrir la cortina?- va dir de sobte el Lucius, la cara, asimètrica i solcada per les cicatrius, cap a la llum.

El cambrer va assentir. La cortina era un pesat llenç. El Lucius la va obrir. Els raigs de llum del sol van penetrar a l’interior. La Mamen Torres va gemegar, enlluernada. El Toni Figueroa també va tancar els ulls, després va fixar la mirada a la cara del Lucius, movent les mandíbules com si estiguessin ordenant i classificant els pensaments abans d’enviar-los al seu cervell.

Una estona després el Lucius, amb els artells sagnant i un tall molt lleig a la cella esquerra de la qual brollava un rierol de sang, es va aturar i va mirar el Toni, que estava al terra, i va intuir, de manera dramàtica, que havia tingut massa sort.

2. El Toni truca al Gonzalez - Sorolls submarins - Chou-Chou - Trobes el teu pitjor adversari quan creus que ja ha passat gran part de la teva vida.

Tres hores després, el Toni va agafar el telèfon, va demanar parlar amb el González a través d’una línia codificada i durant vint segons li va dir què passava. Gonzalez semblava irritat, però va dir que trigaria quinze minuts com a màxim. Aleshores el Toni va aixecar la vista i va observar la badia del Port Sóller amb els seus ulls afilats. El sol es posava. Tot era lineal. El Port semblava una postal antiga. El Toni no era un home molt alt, però tenia una constitució forta i el pit d’un practicant d’halterofilia. Els seus cabells eren grisos i els seus ulls de color marró fosc amb una ombra de pigmentació a cadascun.

Qui ets, maleït? I què dimonis vols de mi?

Malgrat la insuportable pulsió a les temples no podia parar de pensar en el tipus que l'havia atacat a l'hotel.

De cop i volta el seu telèfon mòbil va començar a sonar sobre la taula.

-Què has trobat?- va respondre. La veu austera del Gonzalez tenia ara un to més tranquil.

-Res, un altre ufòleg.

-Només un altre?

-Sí un altre... Aquell lloc s'omplirà de fumuts aficionats si no ens afanyem a trobar alguna cosa... Tothom ja parla dels maleïts sorolls submarins...

-No crec que sigui només un altre.

-Calma’t, no importa, no sembla premeditat. Acaba d’arribar de Mèxic, ha escrit tres novel·les de merda i només té un grapat d’euros al seu compte bancari.

-Això no em basta...

-Fes el que vulguis, però per la nostra banda, no hi ha res. Ho tanquem, hi ha altres prioritats. T’has de centrar en l'operació de demà...

-No em convenç.

-Per què?

-El tipus sabia que arribaria. M'esperava. Ho vaig veure des del principi.

-El problema pot ser la noia. Ja et varem avisar sobre això.

-No ho crec...

El González va callar. En aquell moment, el Toni el va imaginar treient-se les ulleres, netejant-les amb un tros de camussa i enganxant-se-les a les orelles petites.

-D'acord, ho tornaré a comprovar, però ara ten esment en el que t’he dit. El Ministre d’Interior demana resultats. Tens dos mesos més, si no, enviaré reforços.

El Toni va tornar a recórrer la mirada per l’arc de llums que emmarcava el boulevard de la platja. Se sentia estrany, bastant estrany. Va intuir que en aquell lloc de les Illes Balears s’iniciava un procés en el qual molta gent es desplaçaria en diferents direccions des de diferents punts de partida per realitzar missions que creien entendre. I no volia acabar sent un d’ells. No, aquesta vegada no...

De cop i volta un intens mareig el va obligar a recolzar-se a la paret. Ah, els darrers dies havien estat molt durs, sí senyor! Aquella noia amb qui es trobava últimament, la Mamen Torres... Mai no en tenia prou, sempre volia més alcohol, més cocaïna i més sexe.

Ara, tornant al present i mirant de bell nou per la finestra, cap als intermitents i llampants esclafits del far de Sa Creu que tancava la badia, el Toni es va preguntar si la consciència podria convertir-se en una malaltia i va arribar a la conclusió que en un home anormal, potser sí; en un home equilibrat, ple de salut i de reflexos normals, no ho creia. No s'havia afaitat en dos dies i els seus ulls tenyits per la llum dels sostre estaven tèrbols. Per un moment va semblar un home que havia oblidat on era.

De sobte, la seva mandíbula va gemegar com si anés a desintegrar-se. Segurament, l’endemà li faria molt mal amb el moviment del vaixell. Havia d'estar a les nou del matí a la base del moll de Marineria situada a l'extrem nord del port i embarcar-se en una missió de reconeixement perquè els submarinistes de l’Armada investiguessin estranys sons que s'havien escoltat durant algun temps en un lloc proper anomenat Cala Tuent. Tot havia començat uns quatre mesos abans, durant les maniobres de la NATO Brilliant Mariner desenvolupades al nord de les Illes Balears. Alguna cosa havia començat a interferir en els sistemes d'autoprotecció dels vaixells de superfície i en els sistemes d'alerta per a submarins. Fins ara, els especialistes no havien sabut l'origen, però les interferències es multiplicaven exponencialment i les Illes Balears s’havien convertit en un niu d’espies de la nit al dia, tothom pensava que no podia sortir res de bo de tot això.

Pensant en l'excursió del dia següent, el Toni es va dirigir a la cuina, on se serví un Canadian Club amb molt gel. Al taulell reposava el seu Ipad. Contenia un informe sobre els sons subaquàtics de Cala Tuent, un element geogràfic situat a unes sis milles nàutiques del Port de Sóller, entre la Punta de Sa Corda i el Morro d'es Forat, a l'ombra del Puig Major, el cim més alt de les Balears. Cala Tuent era un lloc paradisíac i poc freqüentat fins i tot per mar, ja que les condicions marítimes descoratjaven l’ancoratge de les embarcacions perquè la zona estava exposada als vents del nord-nord-est, convertint-la en un litoral molt aspra i perillós per navegar.

Va obrir el voluminós fitxer i va començar a girar les pàgines amb el dit índex.

Les primeres informacions sobre els sorolls submarins havien sortit a la llum