El negoci dels nadons

By Elena Crespi

Comprar un altre ésser humà no hauria de ser possible. Elena Crespi investiga sobre els aspectes més ocults de la gestació subrogada, una pràctica en expansió que permet la compra de persones i vulnera els drets humans arreu del món.

Partint de la base que la necessitat econòmica és la principal motivació de les dones que se sotmeten a la gestació subrogada, El negoci dels nadons indaga sobre les empreses que se'n beneficien, les granges de mares, les conseqüències per als nadons i les mares gestants —tant físiques com psicològiques—, els contractes, les males praxis i les màfies. Gràcies a la feina d'activistes, feministes i investigadores, Crespi elabora un mapa de com s'està configurant l'explotació reproductiva i convida a la reflexió per erradicar-la.

La gestació subrogada és una nova forma d'explotació dels cossos de les dones i converteix els nadons en mercaderies. Aquesta és la tesi que travessa aquest llibre, que pretén desemmascarar una forma de funcionar que troba la seva lògica en el capitalisme més salvatge.

Ser mare o pare és un dret? Podem equiparar el desig o la voluntat de tenir una criatura amb l'exercici d'un dret? Com vulnera aquesta pràctica els drets de les mares i els infants? Hauria de ser possible comprar un ésser humà?

• Language: Català
• Publisher: Rayo Verde Editorial
• Release date: Jun 28, 2024
• ISBN: 9788419206114

Book preview

1

La maternitat i la imposició patriarcal

«La subrogació existeix perquè hi ha dones pobres.»

Taslima Nasreen. Escriptora

En la cultura patriarcal, la idea de maternitat és una imposició. Des que naixem el sistema activa una sèrie de mecanismes per vincular les dones amb la seva funció reproductora de manera pràcticament indissoluble. El patriarcat ha convertit el binomi dona-mare en una díade difícil de desactivar; és a dir, que si ets dona, has de ser mare.

Com s’activa la imposició patriarcal de la maternitat?

Els mecanismes que activen aquesta imposició patriarcal són aparentment innocents i comencen en el moment que neix un nadó. Amb el naixement es traça una relació directa entre sexe i identitat de gènere que configuraran el seu cos i la manera com tractarem aquest nadó. Aquests mecanismes es practiquen, per exemple, a través del llenguatge, les joguines o els models que compleixen aquest patró.

Llenguatge

A una nena, ja des que és petita, en entorns proclius a mantenir aquest sistema, amb intenció o sense, se li parla constantment de la maternitat i se l’empeny a projectar-se ella mateixa com a mare. Se li repeteixen expressions com «quan tinguis fills», «quan siguis mare»… Aquesta dinàmica pot no aplicar-se a altres esferes de la vida, com la feina. Potser no li diem «quan siguis astronauta» perquè entenem que té dret a escollir la seva professió. O bé, encara pitjor, se li assignen oficis estereotipats com a femenins que reforcen la idea dels papers assignats per a cada gènere.

En el cas de la maternitat, aquest tipus de frases aparentment innocents dibuixen un futur sense alternativa: si ets una nena, seràs mare. No hi ha elecció perquè la imposició maternal està adherida a la condició de dona i des que ets petita se’t prepara perquè vulguis ser una «bona mare».

Jocs i joguines

La socialització de gènere comença tan bon punt neix una criatura: si té vulva, com a nena, i si té penis com a nen. En el cas de la nena, la socialització de gènere inclou la maternitat. Als nens se’ls ensenya a ser valents, a xutar pilotes, a córrer i a expressar-se sense complexes; a les nenes se les ensenya a ser curoses, emocionals, presumides, a ser responsables de la llar i, evidentment, a ser maternals. Les joguines que se solen regalar a les nenes tenen a veure amb les tasques de cura, de neteja i amb la maternitat: jocs de cuina, aparadors de maquillatge, vestits de princesa i nines en forma de bebè a les quals poden alimentar, canviar els bolquers, passejar en cotxet, i un llarg etcètera. De vegades són les nenes qui reclamen aquests regals perquè des de ben petites han après que aquest model és desitjable. Des de ben petites entenen el que la societat espera del seu gènere i comencen a aprendre com actuar en conseqüència. Si ens agafem a les paraules de David Bueno, aquesta etapa primerenca, dels 0 als 3 anys, serà la més crucial per al desenvolupament de la persona, ja que és quan es forma el caràcter i el temperament que predominarà durant la resta de la seva vida.¹

La majoria de joguines han estat pensades per a un gènere concret i la publicitat ha potenciat i condicionat aquesta divisió. L’abril del 2022, el Ministeri de Consum i l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ) i Autocontrol van signar un protocol amb l’objectiu de vetllar per la igualtat en la publicitat infantil. Des de l’1 de desembre de 2022, els anuncis de joguines haurien de promoure i fomentar una imatge plural i igualitària dels menors en lloc de fomentar els estereotips de gènere. Per això, s’ha prohibit la sexualització de les nenes i l’associació exclusiva de joguines que reprodueixin rols amb un dels gèneres. La cura, el treball domèstic o la bellesa no són només jocs de nenes, i les joguines d’acció, l’activitat física i la tecnologia no són domini exclusiu dels nens.

La necessitat d’aquest protocol evidencia que, com a mínim fins ara —i ja veurem quina és la dinàmica d’ara endavant—, hi ha hagut un clar biaix de gènere a l’hora de distribuir les joguines i els jocs entre les criatures. El resultat d’aquesta pràctica és la creació de precedents i referents, com la idea que tota nena ha d’estar interessada en voler jugar i imitar la seva futura maternitat.

Models

Si fins ara hem parlat dels referents pel que fa a les joguines o als comentaris que reben les criatures com a exemples d’aquesta educació en la maternitat, la realitat és que els models normatius estereotipats són per tot arreu. Per exemple, a casa.

En la major part de les llars, la dona (mare) és qui s’encarrega de cuidar les criatures, de tal manera que les nenes assumeixen que elles, com a futures dones, també seran futures mares, i intenten aprendre i imitar el que fan les seves.

Però encara que estiguéssim educant aquesta criatura en un entorn paritari i amb valors feministes, els referents que veuria a altres famílies de l’entorn, a la televisió o a l’escola —és a dir, als espais que l’ajuden a construir la seva idea del món— encara complirien l’estereotip: dones que són mares i que tenen la major part del pes de la criança.

«Ser maternal», com una idea relacionada amb les tasques de la cura i amb les habilitats que s’hi han associat, és una imposició patriarcal que respon a les demandes de la societat cap a la dona i que es forma també a través dels models i representacions que les nenes tenen al seu entorn.

Si a tot arreu és així, deu ser «normal»

No es tracta d’una decisió de criança individual, sinó de posar en dubte tota l’estructura que ha construït un model de normalitat. Per començar qüestionant la mateixa idea de què és «normal», moltes vegades podem substituir la paraula «normal» per «habitual» sense donar per fet que més sovint, o més nombrós, sigui més recomanable o millor.

La normalitat no només és estadística, sinó que també té un missatge moral: si vols ser com la resta, si vols complir el teu paper com a dona a la societat, has de fer el que fan les altres dones i convertir-te en mare.

La suma d’un conjunt de normes socials i de la capacitat del cos femení per gestar permeten parlar d’una maternitat imposada. Es dona per fet que una de les funcions biològiques d’una dona cisgènere és reproduir-se i, per tant, ha de fer-ho. Com que en la majoria de casos pot quedar-se embarassada, poder es converteix en haver de per demostrar que és «prou dona» i que té una vàlua social.

D’aquesta manera, en alguns entorns s’associa la idea de la dona cisgènere en etapa fèrtil amb la «dona de veritat». Quan una noia té la primera menarquia, el primer que se sol fer és felicitar-la i dir-li que ja és una dona. La regla, l’inici de la capacitat reproductiva, s’associa amb el pas a la vida adulta i amb la feminitat.

La capacitat de quedar-se embarassada no pot ser una condició per ser considerada més o menys dona. Alhora, moltes dones amb problemes d’esterilitat i fertilitat patiran les conseqüències d’una educació i un sistema que farà que puguin percebre una falta de reconeixement social si no poden complir la seva funció reproductora imposada, que ja no és només biològica sinó que també és social.

Qualsevol cosa per ser mare

Per entendre com operen tots aquests condicionants i normes socials apreses en la tria de la gestació subrogada us proposo un cas hipotètic que intenta representar l’angoixa i la desesperació que es viu en un procés d’infertilitat i pèrdues perinatals.

Imaginem que quan vas néixer et van dir que eres una nena i que des de petita has vist com les dones de la teva família cuidaven de les criatures, de les persones malaltes i de la gent gran. Pels aniversaris o festes nadalenques t’han regalat bebès de joguina. Tot (o quasi tot) allò que has tingut al voltant vinculat amb la criança ha estat en mans de dones: canviar bolquers, preparar menjar, anar a la pediatra, assistir a les reunions amb la mestra, comprar-te roba, curar-te, cuidar-te, rebre mostres d’amor explícites com petons, abraçades i «t’estimo». I has vist com moltes altres dones s’encarregaven de cuidar de les teves cosines i cosins, amistats, companyes de classe…

Quasi totes les dones del teu voltant han tingut fills. I si n’hi ha alguna que no, se l’ha titllat de «poc maternal» o de ser «especialeta». Has entès que una dona ha de ser mare, que és una de les seves funcions fonamentals i que això vol dir que han de prevaldre les necessitats de les altres persones per sobre de les teves.

Posem que quan hi ha hagut algun naixement al teu entorn t’han preguntat des de ben petita si volies agafar en braços a la criatura, però al teu germà o al teu cosí no els ho han ofert mai. I que has jugat a estar embarassada posant-te un coixí sota la panxa i t’has imaginat quina fila faries com a mare. Des de l’adolescència t’han dit que vigilis molt quan tinguis relacions sexuals amb un noi perquè et pots quedar embarassada. Com si et pogués passar a la mínima que et descuides, amb extrema facilitat.

Un dia, amb la teva parella, que és un home cisgènere, decidiu que voleu tenir una criatura i deixeu els mètodes anticonceptius per aconseguir aquell embaràs que fins ara et feia tanta por amb tota la il·lusió del món. Et ve la regla el primer mes. I el segon. I el tercer. I passa un any. I l’embaràs no arriba. Et vas desesperant; les relacions sexuals s’han convertit en una cita programada els dies de l’ovulació i han perdut tot l’erotisme. Ja no és un joc, sinó un mitjà per aconseguir un embaràs que ara desitges per sobre de totes les coses. Al cap d’un any i mig sense èxit decidiu anar a veure a una especialista per saber si necessiteu ajuda mèdica. Mentrestant, llegeixes tots els blogs d’infertilitat d’internet i busques algun truc infal·lible per quedar-te embarassada tot i les dificultats. Fas acupuntura amb una experta en medicina tradicional xinesa, que t’han dit que és miraculosa. Comenceu un procés d’hormonació i de relacions sexuals encara més programades, que resulta infructuós, així que proveu una inseminació artificial. Dues. Tres. I res de res. No hi ha embaràs.

Un dia arribes al dia 35 del cicle menstrual i encara no t’ha baixat la regla. Tot i que els cinc tests d’embaràs són negatius, t’has fet il·lusions. I el dia 37 sagnes. Ja no saps quantes llàgrimes has vessat, desesperada, per un embaràs que no arriba. Decidiu fer una fecundació in vitro on us recomanen que si no ho heu aconseguit fins ara, potser és millor que ho proveu amb